05 càndida
quim moya i josep berenguel. Del 12.05.2007 al 24.06.2007
significat:
pura, blanca, immaculada, d'orígen llatí
característiques:
és idealista, creativa i organitzada. posa tot el seu entusiasme
en canviar les coses que no li agraden de la vida i moltes vegades aconsegueix
el que es proposa.
és hàbil en els negocis i a vegades pot ser arriscada.
amor:
li agrada compartir el seu temps amb la seva parella. és companya
i persuasiva.
càndid-a
f1 castellà: cándido/a, italià: candido
f0 onomàtica: 22 de set.
f0 origen: del llatí candidus
f0 significat: "blanc"
EMMUDIR SOBTADAMENT
Possiblement no hi hagi res més traïdor i pervers que aquest
blanc que transmuta l'aparença dels objectes. Aquest blanc, com un
vel de silenci que talment ningú hagués convidat, apareix
i s'estén fins a cobrir tota la realitat visible. Amb silenci però
de manera contundent, desnaturalitza l'habitació, els objectes, el
seu passat, i genera en canvi "un temps poètic homogeni",
una "escriptura" que, en paraules de Roland Barthes, perseguiria
alliberar-se "de la subjecció vers un ordre que és marcat
pel llenguatge".
L'emmudiment de l'objecte, de l'estructura que conforma el món, la
natura artificial que embolcalla l'animalitat i dóna forma als espais
de l'hàbitat, conflueix en aquest cas amb un segon procés:
la recerca en paral·lel d'un grau zero que es refereix a
la pràctica artística. En relació amb el món
dels objectes i l'encobriment del seu llenguatge més prosaic, amb
aquest instal·lació el llenguatge de la poesia també
tendeix al suïcidi: s'emmascara de la ingenuïtat que culturalment
és conferida al blanc per procedir a l'eliminació de tots
el signes que li són possibles, així com de l'artificitat,
per generar a continuació un terreny en el que, si hi ha eloqüència,
aquest es donarà sense paraules.
L'emmudiment, per tant, acaba sent barroc i assenyala que, en realitat,
el blanc no és la manca de soroll, sinó que es tracta de la
suma de tots els colors i, en potència, potser també dels
signes, de totes les possibilitats per generar significats. Com una espina
que es clava entre dues construccions culturals solidificades, aquest blanc
és subversiu. No cerca l'equilibri, sinó la tensió;
la inquietud que vehicula la mateixa relació entre la realitat i
la pràctica creativa, Per propulsar seguidament, enmig d'aquest espai
intermedi, també una certa consciència sobre la paraula, que,
un cop sigui pintada sobre el blanc o descoberta en el seu dessota, reiniciarà
altra vegada la cadència dels significats que dia rere dia ens aferren
al llenguatge.
Oriol Fontdevila
Descarregar
carta 
